Les normes de presentació d'un exercici escrit
Normes de comprensió d’enunciats d’un qüestionari
Normes davant un qüestionari
Definir conceptes
Normes per la comprensió d’un text
La comprensió d'un text (repàs)
Com utilitzar un diccionari
Normes per confeccionar un gràfic
Resumir un text
Normes que cal seguir per subratllar un text
El subratllat d'un text (repàs)
El repàs
Normes per fer un esquema numèric
Normes per fer un esquema  en claus
La interpretació i l'elaboració d'un mapa històric
La interpretació d'un gràfic
Com estudiar una lliçó
Prendre apunts (teoria)
La presa d'apunts: teoria i pràctica (1r ESO)
La presa d'apunts: pràctica (prova de presa d'apunts) (4rt ESO)
Avaluació de la confecció d'apunts
La preparació d'un examen
La programació de l'horari d'estudi i preparació de l'examen (1r ESO)
La preparació de l'examen: anàlisi de la pràctica
La preparació d'un examen i previsió de nota (ESO)
Autoavaluació de l'examen i l'anàlisi dels errors
La interpretació d'un quadre sinòptic
La confecció d'un quadre sinòptic
El quadre sinòptic d'un text
El comentari d'un gràfic, d'un text o d'una taula de dades (ESO)
El comentari d'un text històric (Batxillerat)
La redacció d'un tema històric (4rt ESO)
Criteris d'autoavaluació en la preparació de l'examen (ESO)
Com fer una enquesta(ESO)
El Treball de Recerca (2on Batxillerat)

Tornar a l'índex general

CATY GONZÁLEZ PUBLICA:

        APRENDRE. QUÈ T’HI JUGUES QUE NO ET COSTA ESTUDIAR?

  El llibre d’aquesta pedagoga, que versa sobre tècniques d’estudi, l’edita La Magrana

  Per Victoria Climent

- Per què ha escrit aquest llibre?

- Fa una pila d'anys que treballo en un institut i el llibre es deu a la meva preocupació pels alumnes que s'esforcen, però tenen uns rendiments insuficients. Són aquells alumnes que «no arriben», a els costa estudiar. Després de fer un seguiment de la manera de treballar d'aquest tipus d'alumnes, crec que, en molts casos la causa radica no en el fet que l’alumne/a no estudiï,  sinó en el fet que sap estudiar adequadament, és a dir, no té assolida una metodologia d'estudi que faci rendible aquell esforç.

-Així doncs, és possible aprendre a estudiar?

Es clar, s’ha d’aprendre a estudiar. De fet, tots els estudiants han anat creant el seu propi mètode d’estudi, és a dir: una manera determinada d'aprendre. El que passa és que no sempre aquesta manera d'aprendre és l'adequada, no sempre permet, realment, aprendre el que es necessita per aprovar.

Intel.ligència i estudi

- Vol dir que la intel.ligència no té res á veure en l'estudi?

- Miri, penso que la immensa majoria de nois i noies són capaços de seguir uns estudis de secundària. De fet, l'escola està per a això: per desenvolupar les capacitats que tothom tenim. I vull insistir en això: tothom tenim capacitats per aprendre, i, en aquest sentit tots els alumnes de l'institut són intel ligents; el que passa és que no tothom tenim les mateixes aptituds: hi ha estudiants que tenen menys capacitat per a una matèria, però poden equllibrar aquesta dificultat inicial amb voluntat, constància i una bona tècnica.

- Que té a veure el seu llibre amb tot això?

- Tal com he dit al començament, penso que molts dels alumnes que tenen dificultats en l'estudi i estan desmoralitzats,  és perquè no saben com estudiar o el seu mètode d'estudi és deficient en algun aspecte. Així que em vaig proposar ensenyar a estudiar als meus alumnes. Aquesta obra es basa, precisament, en  les classes sobre tècniques d'estudi que he impartit durant els darrers anys. E1 llibre suposa un recull dels procediments, normes, consells  i hàbits que han donat un resultat positiu amb els meus alumnes.

- Molts llibres sobre tècniques d'estudi estan escrits en un llenguatge massa tècnic i no s’entenen.

  - El llibre que he escrit és fruit d'un coneixement real dels estudiants, de les seves mancances i de les seves necessitats. A ells està especialment dirigit, tant el contingut com el llenguatge, com la intenció general de tot el que es diu. És un parlar «de professora a alumne”, tal com jo faig a les classes. Per tant, difereix d'altres obres escrites per especialistes que es dirigeixen específicament als ensenyants.

- El llibre pot interessar també els professors?

- Si, penso que és igualment un material de treball útil per al professorat que vulgui conèixer un programa d’hàbits i tècniques d'estudi, bàsic, pràctic i experimentat per un professional de l’ensenyament. Estic pensant en els professors motivats a ensenyar als seus  alumnes com han estudiar, i, si ve a tomb, que vulguin disposar d'una guia per elaborar un crèdit procedimental de tècniques d'estudi  de cara al nou pla d’estudis.

Creus que es pares haurien de llegir el llibre?

- En efecte, els pares podrien llegir el llibre perquè s'adonessin de les dificultats que molts dels seus fills tenen a l'hora d'estudiar, ja que l'estudi és un procés complex i lent.

- Vostè ha posat aquest subtítol al llibre: Que t'hi jugues que no et costa estudiar.?. Es fàcil o difícil estudiar?

Estudiar requereix un esforç i aquest esforç únicament el pot fer el protagonista de la pel.lícula, que és l'estudiant. Els llibres sobre tècniques d'estudi, els professors o els pares el poden ajudar, li poden facilitar la tasca, però no poden estudiar per ell. Ell és qui ha d'aprendre. El que passa és que un cop ha adquirit un hàbit d'estudi i té un mètode adient, no s'ha d'esforçar tant, aprèn amb més facilitat i es troba compensat. I, això, ho tenen molt clar els alumnes. Quan passa, diuen: no em costa estudiar.

Aprendre a estudiar

- Ens ha comentat que aquest llibre està dirigit als alumnes que no saben estudiar, però que tenen ganes d'aprendre. Serveix també per als alumnes que aproven?

- Miri, el llibre conté un ampli ventall de tècniques d'estudi, destinades als nois i noies de 12 a 18 anys, i els hàbits d'estudi bàsics que permeten rendibilitzar al màxim l'esforç de l 'estudiant. En el llibre s’ensenya a programar un horari d'estudi, a subratllar, comprendre textos i enunciats, fer quadres sinòptics, prendre apunts, preparar  exàmens ó un informe del laboratori, comentar textos, fer treballs, etc. És a dir, s’ensenya a estudiar d'una manera organitzada.

Les tècniques que s’ensenyen serveixen per a totes les assignatures?

Sí, les tècniques que es treballen en el llibre estan referides al conjunt d'assignatures, no corresponen a una àrea de coneixements concreta. És una proposta de tècniques i d’hàbits d’estudi generals i, com a tal, relacionada amb la majoria de matèries que s'estudien en l’ensenyament secundari.

Interès del lector

Quin mètode ha seguit per aconseguir que el  lector acabi de llegir el llibre?

 -L'obra es basa en un mètode de d'aprenentatge que dóna una gran importància  a la motivació. El lector ha d'estar convençut de la utilitat de l’aprenentatge, ha de tenir molt clar què és i per què serveix el que se li proposa. Per això la nova informació que es presenta en cada capítol enllaça amb coneixements prèviament assolits  i que ja s’han treballat en capítols anteriors (la moderna pedagogia li diu un mètode significatiu). En cada capítol es destaca la utilitat que la nova informació té per establir noves relacions,  i es donen normes i consells (mètode funcional). Tanmateix, es proposen exercicis pràctics. El material utilitzat en aquests exercicis, per tal d'estar a l'abast de la diversitat dels nois/noies qué el puguin fer sérvir, ha estat extret de llibres de text de les diferents matèries i, fins i tot, hi ha fragments de treballs elaborats pels mateixos alumnes. També s’expliquen els mecanismes d’autoavaluació; Per tant, la participació del lector-alumne està molt potenciada: I'enfocament  didàctic permet que l'éstudiant  aconsegueixi aprendre per sí mateix (mètode actiu).

- Una de les idees que presenta el llibre és que l'alumne que treu bones notes no és més intel.ligent, sinó que està més ben organitzat. Tanta importància té l'organització?

- Sí, I'alumne no pot deixar que l'estudi sigui fruit de la improvisació: una de les obligacions sagrades de l'estudiant és aprendre el màxim de coneixements possibles amb el mínim esforç possible, i això únicament funciona quan hi ha una bona organització. L'estudiant ha de procurar que sigui ell qui posi el ritme d'estudi, la freqüència i, especialment, què i quan estudiarà.

- Cada estudiant pot estudiar a la seva manera, o estudiar exigeix unes condicions de terminades. Com ho veu això en el seu llibre?

- Cada estudiant pot tenir el seu mètode d'estudi, elegint aquelles tècniques que millor s'adaptin a la seva manera de fer; però l'estudi és un treball intel.lectual que requereix tres condicions mínimes: comprendre la informació que s'ha d'estudiar, estudiar poca quantitat d'informació cada vegada i repassar la informació apresa perquè no s'oblidi.

- Si calgués seleccionar una tècnica, hàbit o consell d'entre tots els que vostè presenta al llibre, quin seria?

- Un consell molt simple i molt conegut: estudiar cada dia. S'aprèn molt més estudiant una hora diària durant cinc dies seguits que cinc hores seguides un mateix dia. És així de senzill i fàcil.

- L'objectiu final del llibre seria aconseguir que l'estudi deixi de ser, per a molts alumnes, pesat i estressant, i que estudiar arribi a agradar. A vostè, li agrada ensenyar?

- Sí, m'agrada ensenyar. M'agrada que els alumnes aprenguin. Pretenc que alguns estudiants comprovin que aprendre és una de les activitats que més satisfaccions pot donar a una persona.

                                                                                                  Diari de Tarragona. Divendres 26 d'abril de 1996

Tornar a la presentació